La gestió de Mazón de la DANA a València ens alerta sobre les retallades, un dilema que també afronta Catalunya amb l’ajornament de l’estabilització del personal si no s'assoleix el +92% de fixesa o les retallades de personal a l'ICS que venint denunciant des de SOM Intersindical.
Abans de qualsevol reflexió sobre la tragèdia de la DANA al País Valencià, és necessari expressar la nostra més profunda solidaritat amb les víctimes i les seves famílies. Aquesta desgràcia ha colpejat durament la societat valenciana, i és un moment per acompanyar-los en el seu dolor i en la reconstrucció que tindrà lloc. Alhora, aquest desastre ens obliga a examinar les decisions polítiques i les retallades que han afectat greument la resposta davant emergències com aquesta.
La devastació que ha causat la recent DANA al País Valencià no és només una tragèdia natural, sinó un recordatori del preu que paguem per la negligència i les retallades dels governs que anteposen interessos polítics a la seguretat de les persones. És innegable que el desastre –que ha deixat més de 150 morts– ha exposat greus errors en la gestió del Partit Popular, amb el seu líder Alberto Núñez Feijóo i el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, al centre de la polèmica.
En moments crítics, mentre l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) advertia de les condicions perilloses, les autoritats valencianes van trigar a reaccionar, i l’alerta per SMS arribava massa tard. Això, sumat a la supressió de la Unitat Valenciana d’Emergències, posa en evidència que les retallades no són només números al pressupost; afecten la vida i la seguretat de la ciutadania. Així ho va fer palès l’AEMET, que, després de les crítiques de Feijóo, va aclarir que les seves dades estaven disponibles des de molt abans i que era responsabilitat de la Generalitat actuar amb previsió.
Les conseqüències de la privatització i les retallades
La situació al País Valencià posa sobre la taula la pregunta de fins a quin punt es poden seguir retallant serveis essencials. Els últims anys hem vist com les retallades i la privatització del sistema sanitari i d’altres serveis públics han deixat les persones sense el suport que necessiten. Això no és nou: les retallades en sanitat a l’Hospital Vall Hebron, denunciades per SOM Intersindical, són només un exemple de com s’estan desmantellant els serveis públics en nom de l’eficiència i la reducció de costos. I quan arriba el moment de la veritat, aquestes decisions posen en risc la seguretat de la gent.
El cas valencià ens hauria de fer reflexionar sobre les implicacions de les polítiques de privatització i retallades. Però també a Catalunya ens enfrontem a dilemes similars, especialment en el sector sanitari. El Govern d'Illa ha mostrat signes de voler ajornar la plena estabilització del personal a l’Institut Català de la Salut (ICS), tot i la promesa d’assolir més del 92% de places fixes. Aquesta estabilització és fonamental per garantir un servei sanitari públic i sòlid, capaç de respondre a les necessitats de la ciutadania en situacions d’emergència.
Retallades i efectes en cadena
El desastre de la DANA al País Valencià, el caos en la gestió de les emergències i les retallades a l’ICS són totes expressions d’una mateixa problemàtica: el desmantellament dels serveis públics. Quan els governs retallen i externalitzen, les conseqüències les pateix la ciutadania, tant en situacions quotidianes com en casos de desastre. En comptes d’assumir responsabilitats i reforçar els serveis, veiem com es prioritzen les crítiques i l’autoexculpació política.
No ens podem permetre que la sanitat, l’educació i els serveis d’emergència es debilitin. La tragèdia de la DANA és un advertiment que no podem ignorar, perquè, tal com ens recorda el cas de València, retallar i privatitzar, mata.
Descubre más desde Jordi Céspedes Martinez
Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.