Hi ha una manera molt cara de gestionar els recursos públics: obligar els professionals de l'Institut Català de la Salut a acudir sistemàticament als tribunals per obtenir uns drets que l'ICS al territori amb l'aval temerari del director gerent els nega en via administrativa.
És una situació que massa professionals coneixen. Quan una resolució de l'ICS esgota la via administrativa, l'única alternativa és acudir a la jurisdicció contenciosa administrativa. Això significa haver d'assumir les despeses d'advocat i procurador per defensar uns drets que, en molts casos, els tribunals acaben reconeixent. Una justícia que les cúpules directives territorials i el director gerent de l'ICS els neguen administrativament.
Una nova condemna que evidencia una manera de fer
Recentment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l'ICS per haver vulnerat els drets de les persones opositores en no publicar el contingut del temari d'algunes categories professionals.
Lluny d'assumir la decisió judicial i corregir el funcionament de l'organització, el director gerent de l'ICS ha optat per interposar recurs davant del Tribunal Suprem. Una decisió difícil d'entendre des de l'interès públic i que transmet la sensació que es pretén obtenir una resolució favorable "per si sona la flauta", malgrat el criteri clar establert pel TSJC.
Tanmateix, els mateixos responsables de l'ICS semblen ser conscients de la feblesa de la seva posició jurídica. Prova d'això és que, mentre anuncien el recurs al Tribunal Suprem, han aprovat la Resolució SLT/2292/2026, de 3 de juliol, que modifica la convocatòria dels processos selectius 100-2025 incorporant, precisament, el contingut dels temaris en diverses categories.
Les categories afectades són:
- Facultatiu/va especialista en psiquiatria
- Facultatiu/va especialista en obstetrícia i ginecologia
- Facultatiu/va especialista en medicina del treball
- Facultatiu/va especialista en farmàcia hospitalària
- Facultatiu/va especialista en medicina preventiva i salut pública
- Facultatiu/va especialista en medicina física i rehabilitació
- Facultatiu/va especialista en radiodiagnòstic
- Facultatiu/va especialista en psicologia clínica
- Titulat/da superior sanitari/ària psicòleg/a general sanitari/ària
- Tècnic/a titulat/a superior en enginyeria biomèdica
- Facultatiu/va especialista en geriatria
- Facultatiu/va especialista en farmacologia clínica
- Diplomat/da sanitari/ària especialista en infermeria familiar i comunitària
- Diplomat/da sanitari/ària especialista en infermeria geriàtrica
- Diplomat/da sanitari/ària especialista en infermeria pediàtrica
- Diplomat/da sanitari/ària especialista en infermeria de salut mental
- Diplomat/da sanitari/ària especialista en infermeria del treball
És difícil explicar aquesta contradicció. Si el criteri jurídic de l'ICS és correcte, per què modifica la convocatòria? I si cal modificar-la, no és perquè, precisament, la condemna del TSJC posa de manifest que s'havien vulnerat drets?
Innovar no és saltar-se la llei
En els darrers anys s'ha consolidat una preocupant tendència dins l'ICS: presentar com a "innovacions" i "descentraltzació" decisions administratives que, senzillament, s'allunyen del que estableix l'ordenament jurídic. Tenim proves escrites amb criteris que haurien d'implicar dimissions i cessaments per negligència i temeritat.
Innovar és perfectament legítim.
El que no és admissible és substituir el legislador.
Si es considera que una norma és antiquada o poc eficient, el camí correcte és impulsar la seva modificació parlamentària. El que no es pot fer és decidir unilateralment deixar-la d'aplicar.
L'Administració està sotmesa al principi de legalitat. També el director gerent. També les gerències territorial i la direcció de persones de cada territorial que sovint actuen amb arbitrarietat amb l'aval del Sr. Pomar.
L'article 39 dels Estatuts de l'ICS és molt clar
Un exemple paradigmàtic és la interpretació que l'ICS està fent dels seus propis Estatuts.
L'article 39.1 estableix expressament que, una vegada seleccionats els professionals dins l'àmbit territorial corresponent, la incorporació a un centre concret s'ha de produir mitjançant l'elecció del centre de treball segons l'ordre de prelació obtingut en el procés selectiu.
La norma diferencia clarament dues fases:
- la selecció dins l'àmbit territorial;
- i l'elecció posterior del centre concret.
No sembla jurídicament sostenible convertir aquests dos actes administratius diferenciats en un únic tràmit simplement perquè resulta més còmode organitzativament.
Una doble discriminació difícilment justificable
També genera dubtes jurídics que professionals que han superat un procés selectiu no puguin obtenir els punts derivats del nomenament perquè l'ICS ha decidit no adjudicar places en la fase 3 en determinades categories.
Aquesta situació produeix una doble conseqüència.
D'una banda, posa de manifest una deficient planificació dels processos selectius.
De l'altra, genera una discriminació respecte d'altres categories professionals que sí obtenen aquests nomenaments i, conseqüentment, també els mèrits corresponents.
L'Administració digital tampoc és opcional
Una altra pràctica preocupant és la negativa d'algunes gerències territorials a facilitar la signatura electrònica dels tràmits als seus professionals.
Aquesta actuació entra en contradicció amb l'article 83.1 del Decret 76/2020, d'Administració digital, que estableix que les relacions entre els empleats públics i l'Administració s'han de realitzar obligatòriament per mitjans electrònics.
Encara més important és el que disposa el mateix article en el seu apartat segon: quan existeixin dificultats, és l'Administració qui té el deure de garantir l'assistència necessària als seus empleats.
No és una opció.
És una obligació legal.
Quan el contenciós administratiu deixa de ser la resposta
Els tribunals contenciosos existeixen precisament perquè els ciutadans puguin controlar la legalitat de les actuacions administratives.
Ara bé, quan una Administració acumula reiterades resolucions judicials desfavorables i continua adoptant decisions que poden contradir normes legals de forma conscient, és legítim preguntar-se si ens trobem únicament davant errors d'interpretació jurídica o si, en determinats supòsits, podria arribar a valorar-se l'existència d'altres responsabilitats.
Correspon exclusivament als òrgans judicials determinar, cas per cas, si una actuació administrativa pot arribar a tenir rellevància penal. Però també és evident que els responsables públics no gaudeixen d'immunitat davant la llei i que les seves decisions han d'ajustar-se sempre al principi de legalitat.
Cal recuperar el respecte pels professionals
L'ICS necessita una direcció que respecti la llei abans d'intentar reinterpretar-la.
Necessita menys litigis i més seguretat jurídica.
Necessita menys recursos judicials destinats a allargar procediments i més capacitat d'assumir els errors quan els tribunals els posen de manifest.
Sobretot, necessita recuperar el respecte pels seus professionals.
Perquè darrere de cada recurs judicial hi ha persones que només demanen que se'ls apliqui la normativa vigent. I aquesta no és una reivindicació sindical ni corporativa: és l'essència mateixa de l'Estat de dret.
Descubre más desde Jordi Céspedes Martinez
Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.