Hi ha vegades que cal aturar-se i donar les gràcies.
Fa pocs dies llegia a La Vanguardia dues cartes de persones que explicaven les seves experiències a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Dues històries diferents, però amb un mateix fil conductor: el reconeixement a uns professionals que, en moments especialment difícils, no només han posat els seus coneixements i la seva capacitat al servei dels pacients, sinó també la seva humanitat.
Un d’aquests testimonis destacava l’atenció rebuda durant 55 dies a la UCI i posava en valor la tasca de metges, infermeres, TCAI i zeladors. L’altre, després de patir un ictus, recordava des d’Urgències fins a l’alta la rapidesa, l’excel·lència clínica i, sobretot, l’empatia i el respecte dels professionals que el van atendre.
I vaig pensar en el Verge de la Cinta. Però també en tots els centres de l’Institut Català de la Salut.
Perquè darrere de cada hospital, cada CAP, cada CUAP, cada servei i cada dispositiu assistencial hi ha professionals que, cada dia, fan possible que la sanitat pública funcioni.
El primer agraïment és per a tots ells i elles.
Als professionals del Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta i als de la resta de centres de l’ICS. Metges i metgesses, infermeres i infermers, TCAI, tècnics, zeladors, administratius, personal de neteja i tots aquells que, des de funcions diferents, contribueixen cada dia a cuidar-nos.
Professionals que moltes vegades treballen amb plantilles ajustades, amb sobrecàrrega, amb manca de recursos i amb una pressió que no sempre és visible des de fora.
I, malgrat tot, hi són.
Hi són quan arribem a Urgències amb por. Quan una família necessita una resposta. Quan algú passa dies ingressat. Quan arriba un diagnòstic que ho canvia tot. Quan cal operar, cuidar, escoltar, tranquil·litzar o simplement agafar una mà.
El segon agraïment és per a les persones usuàries i les famílies que saben reconèixer aquesta feina.
Una paraula de gràcies, una carta, un missatge o simplement dir «gràcies per haver-me cuidat» pot semblar poca cosa. Però per a qui treballa cada dia al costat del dolor, la malaltia i la incertesa, pot significar molt.
I aquí apareix una reflexió que crec que hauríem de fer com a societat:
També necessitem prestigiar els nostres professionals.
I prestigiar-los significa prestigiar els centres on treballen.
El Verge de la Cinta, com també la resta de centres de l’ICS, no poden ser coneguts només per les seves mancances, les llistes d’espera, els problemes de personal, les derivacions o les dificultats de cada dia.
És necessari denunciar allò que no funciona. És necessari reclamar recursos, personal i millores. És necessari exigir responsabilitats quan les decisions de gestió perjudiquen els professionals o la ciutadania.
Però això no pot fer-nos oblidar una realitat fonamental:
els nostres centres també estan plens de bons professionals.
Professionals que fan una feina extraordinària en unes condicions que sovint no ho són.
I això també s’ha de explicar.
Perquè quan una societat perd la confiança en els seus professionals i en els seus centres sanitaris, també debilita la seva sanitat pública.
Prestigiar no significa amagar els problemes.
Prestigiar significa posar en valor allò que funciona mentre lluitem perquè allò que no funciona millori.
Significa parlar dels professionals amb respecte. Reconèixer la seva experiència i el seu compromís. Escoltar-los. Donar-los les eines necessàries per fer bé la seva feina. I garantir unes condicions laborals que permetin oferir als pacients l’atenció que mereixen.
I això és especialment important en moments en què la sanitat pública necessita recuperar orgull, confiança i reconeixement.
Perquè la sanitat pública no són només edificis, equipaments, pressupostos o dades d’activitat.
La sanitat pública són persones.
I a l’ICS tenim milers de professionals que mereixen ser reconeguts.
Des del Verge de la Cinta fins al darrer CAP o centre assistencial del territori.
Per això avui volem fer dues coses alhora.
Donar les gràcies.
I reivindicar.
Donar les gràcies a tots els professionals de l’ICS que cada dia sostenen la nostra sanitat pública.
I reivindicar que siguin escoltats, cuidats, respectats i prestigiats.
Perquè defensar els professionals també és defensar els nostres centres.
I defensar els nostres centres és defensar una sanitat pública de qualitat.
Gràcies a tots els qui cada dia la feu possible.
I que no ens oblidem mai d’una cosa: darrere de cada bata, cada uniforme i cada lloc de treball hi ha una persona que cuida d’una altra persona.
Això també mereix ser explicat.
Això també mereix ser reconegut.
Això també és l’ICS.
Descubre más desde Jordi Céspedes Martinez
Suscríbete y recibe las últimas entradas en tu correo electrónico.