En el meu blog personal de sindicalista, avui vull reflexionar sobre la importància de continuar la lluita sindical, especialment a la llum dels recents desenvolupaments relacionats amb el III Acord de Condicions de Treball del Personal Estatutari de l’ICS.

Hi ha quatre aspectes clau que requereixen una atenció urgent i una acció decidida per part del moviment sindical de l’ICS després de la signatura del III acord.

1. Exclusivitat Limitada a Facultatius: L’acord restringeix l’exclusivitat només als facultatius, deixant de banda altres professionals essencials del sistema sanitari. Aquest enfocament estret pot conduir a una falta d’equitat i a una disminució en l’eficiència del treball sanitari. És fonamental reconèixer que la qualitat de l’atenció sanitària depèn de la contribució de tots els professionals, no només dels facultatius. La lluita sindical hauria de centrar-se en assegurar que aquesta exclusivitat s’ampliï a tots els treballadors de la salut.

2. Omissió de la Jubilació Anticipada i Parcial: L’absència de disposicions per a la jubilació anticipada als 60 anys i per a la jubilació parcial en l’acord és alarmant. Aquests aspectes són vitals per garantir el benestar dels treballadors en un sector amb un alt nivell d’exigència com el sanitari. La lluita sindical ha de posar èmfasi en la necessitat d’introduir aquestes opcions de jubilicació voluntària anticipada als 60 anys, perquè permeten una major flexibilitat i un millor equilibri entre la vida laboral i personal dels treballadors.

3. Reconsideració de Categories Professionals Com a Mera Declaració: Encara que l’acord reconeix anomalies en les categories professionals, no proposa cap pla d’acció per abordar-les. És essencial que els sindicats pressionin per a una revisió completa i concreta d’aquestes categories tant en infermeria com en TCAIS, per tal de garantir que es reconeixen adequadament les habilitats i les contribucions de tots els professionals.

4. Reclamació de la Jornada Laboral de 35 Hores Setmanals i 9 Dies de Permís per Assumptes Personals: La reducció de la jornada laboral a 35 hores i la restitució dels 9 dies de permís per assumptes personals són clau per al benestar dels treballadors. Aquestes mesures no només beneficien els empleats, sinó que també contribueixen a una major eficiència i productivitat. La lluita sindical ha d’exigir la reincorporació d’aquestes condicions laborals que ja es gaudien abans de les retallades del 2010.

Des de SOM Intersindical considerem que el III Acord és un punt de partida, però no és suficient. És responsabilitat de la lluita col·lectiva sindical mantenir la pressió i continuar lluitant per aconseguir unes condicions de treball que realment responguin a les necessitats i expectatives dels professionals del sistema sanitari. Els punts esmentats són fonamentals per a la salut del nostre sistema sanitari i per al benestar dels seus treballadors. La lluita continua, i és més necessària que mai.