Reivindicant el reconeixement merescut de totes les categories, avui a Barcelona els professional de l’ICS hem omplert carrers com feia dècades no es veia.

Més de 5.000 professionals de l’Institut Català de la Salut (ICS) hem alçat la veu contra el que considerm  un tracte desigual i injust: el tercer acord sobre les condicions laborals que, lluny de valorar la contribució de tots per igual, perpetua una discriminació entre categories professionals.

El menyspreu manifestat cap als professionals de Gestió i Serveis, els treballador socials sanitaris, el personal d’Infermeria, tècniques de salut (TCAI), zeldors, personal de manteniment, etc.  no és només una qüestió de números en un contracte; és una qüestió de dignitat i respecte. Després de 17 anys sense millores significatives, aquests col·lectius hem demostrat que la paciència té un límit, i que el reconeixement professional no pot ni ha de ser una moneda de canvi.

És emblemàtic i significatiu que aquesta mobilització sorgeixi en un moment on els grans sindicats estatals no han estat al capdavant, i amb uns serveis mínims que han estat abusius. Això no és només una vaga; és un crit de «prou» que ressona amb la força de la justícia i de l’autoestima recuperada. Com bé ha expressat Néstor Sastre de SOM Intersindical, és hora de «donar un cop de puny a la taula», i aquest cop s’ha sentit.

La distribució del pressupost del preacord és una clara reflexió de la valoració actual dels professionals sanitaris. Quan un 56% es destina als facultatius, deixant minúcies per a la resta, és evident que el sistema fomenta una jerarquia que mina la moral i ignora la contribució essencial de cada membre del sector sanitari.

Aquesta situació planteja una qüestió fonamental: Què defineix el valor d’un professional de la salut? És potser el títol, o és l’impacte de la seva feina en la vida dels pacients? La resposta, que sembla haver estat oblidada per alguns, ha estat reclamada amb força pels que hem estat i ens sentim marginats i reclament reconeixemnt professional.

El missatge que hem transmés amb la nostra acció és clar: ja no acceptarem ser les ombres en el fons d’un escenari on només uns pocs reben els focs de la ribalta. Reclamen, amb tot el dret, un reconeixement just i equitatiu que vagi més enllà de les paraules buides i que es tradueixi en accions concretes i en acords dignes.

Ens trobem, crec, davant d’un punt d’inflexió històric. Un moment en el qual els col·lectius sanitàries poc reconeguts fins ara hem recuperat no només l’autoestima, sinó també la capacitat de mobilització per exigir el que és just. Que aquest moment serveixi de catalitzador per a un canvi real i tangible, on cada professional de la salut rep el reconeixement que veritablement mereix.

 

Jordi Céspedes

SOM Intersindical.

 

Capçalera manifestació, avui.