En el marc del 30è aniversari de la CSC, ens trobem amb uns dirigents condemnats en costes, amb un sindicat que vulnera els seus propis estatuts i amb despeses judicials opaques

El proper 25 de novembre, la Intersindical-Confederació Sindical Catalana (CSC) ha convocat un acte per celebrar el seu 30è aniversari. No obstant això, aquesta celebració sembla amagar una realitat més complexa: el desori dels darrers tres anys. Durant aquest període, Sergi Perelló, Marc Faustino i altres membres controvertits, vinculats a Poble Lliure, han gestionat el sindicat, el qual ha experimentat una pèrdua d’afiliació i representació sindical en successives eleccions.

Recordem el 2018, quan nou membres, temorosos pel potencial de les vagues generals, van planificar  que Sergi Perelló ocupés la secretaria general de manera no electa, un 18 de juliol del 2020. Des de llavors, la direcció actual del sindicat sembla més orientada a servir les elits dels partits polítics, en contraposició a la lluita popular que caracteritzava la CSC abans de l’arribada de Perelló.

En els darrers tres anys, la CSC ha estat marcada per diverses vulneracions dels seus estatuts, com ara l’ocultació dels comptes a l’afiliació i l’expulsió de delegats electes en àmbits clau com la Sanitat, Educació i la pròpia administració de la Generalitat de Catalunya. Això ha generat un clima de por entre els afiliats, temorosos de represàlies si qüestionen la gestió del sindicat.

Aquesta direcció també ha utilitzat el sindicat per promoure candidatures que, un cop superades les eleccions, han abandonat la CSC, fugint de l’assetjament de la direcció. A més, multitud de judicis i denúncies d’assetjament configuren un balanç negatiu d’aquests tres anys.

Un aspecte menys conegut, però revelador, és la contractació per part de la CSC d’advocats de Madrid amb un passat qüestionable per a defensar acusacions de ciberseguretat. Aquesta acció sembla dirigida a silenciar aquells que sospiten de negligència en la gestió econòmica de Perelló i els seus col·laboradors.

El colofó d’aquesta situació és la recent condemna en costes de Perelló i Faustino en un procediment judicial portat íntegrament en espanyol, fins i tot exigint que les contestacions fossin en aquesta llengua. Aquest fet contrasta amb l’esperit de defensa del català que tradicionalment ha caracteritzat el sindicat.

Ara, en el marc del 30è aniversari de la CSC, ens trobem amb uns dirigents condemnats en costes, amb un sindicat que vulnera els seus propis estatuts i amb despeses judicials opaques. Aquesta situació planteja seriosos dubtes sobre si els costos legals han estat sufragats amb fons del sindicat.

En resum, en només tres anys, la direcció actual ha deteriorat un projecte que havia començat a ocupar un espai vital en el sindicalisme republicà, portant-lo a un estat de descrèdit. Una realitat lamentable, considerant el prestigi i la credibilitat guanyats per la CSC fins al 3 d’octubre de 2017.

Exigint Espanyol a judici
Sentència que condemna en costes a Sergi perelló
Extracte diari informant sobre la condemna en costes de perelló
Les batalles de perelló