Reflexions sobre Sergi Perelló, la negligència dels no electes i l’assetjament

Diuen els savis, els que més saben, que el temps és el millor jutge, i sembla que en el cas de la Intersindical CSC, el temps ha revelat moltes veritats incòmodes. Després de condemnes, judicis i desprestigi l'única sortida digna per a Sergi Perelló i Núria Ferrandis és la dimissió.

Fa tres anys, la periodista Margarida Moreno recollia les afirmacions tòxiques i falses de Sergi Perelló, on m'acusava amb noms i cognoms fins i tot de fets delictius. Ara, la realitat ha deixat aquestes acusacions sense fonament, i el mateix Perelló ha estat desmentit pels fets i les resolucions judicials.

Al gener del 2024, es feia públic que la Intersindical-CSC havia estat condemnada judicialment per haver assetjat i expulsat una afiliada de manera il·legal. El sindicat va ser obligat a readmetre l'afiliada i a indemnitzar-la amb la quantitat de 18.750 €. Aquesta condemna posa de manifest les pràctiques irregulars i la falta de respecte pels drets dels seus membres sota la direcció de Sergi Perelló i Núria Ferrandis.

Les afirmacions de Sergi Perelló han estat completament desacreditades. Mentre ell defensava que el sindicat era víctima d'assetjament i que no hi havia proves de vulneració de drets democràtics, la justícia ha dictaminat el contrari. En una condemna ferma, Perelló ha estat sentenciat en costes, evidenciant la falsedat de les seves declaracions. A més, el Secretariat Nacional del sindicat ha rebut una condemna de més de 18.000 € i l'ordre de readmissió d'una afiliada assetjada, demostrant les greus irregularitats dins la direcció del sindicat.

Al febrer del 2024, l'Audiència de Barcelona desestimava completament un recurs de Sergi Perelló sobre el suposat assetjament i el condemnava a pagar les costes generades en dues instàncies judicials per la temeritat de la seva demanda. El que Sergi Perelló havia afirmat en premsa va ser desmentit pels mateixos tribunals als quals havia acudit en el seu intent d'apropiar-se de la Intersindical-CSC.

L'interès personal, l'opacitat en els comptes i la mentida continuada no són una bona recepta per a cap entitat, tampoc per a un sindicat. La dinàmica interna instaurada per Sergi Perelló i Núria Ferrandis ha provocat un augment de les demandes per indemnització dels que marxen i un increment del nepotisme en la contractació dels que es queden. La Intersindical CSC ha passat de ser un sindicat que creixia en afiliació amb quotes moderades a un sindicat en el qual tothom vol cobrar per amistat o per reparació, mentre l'afiliació decreix i les quotes no deixen d'augmentar.

A més, encara hi ha més processos judicials pendents amb reclamacions de noves indemnitzacions que podrien incrementar la suma total de les condemnes. És significatiu assenyalar que aquestes demandes judicials han estat amagades a la resta de l'afiliació, la qual cosa accentua la falta de transparència dins la Intersindical CSC.

El desprestigi de la Intersindical CSC sota la direcció de Sergi Perelló i Núria Ferrandis va en augment. Les proves aportades en els judicis han revelat pràctiques dubtoses i una manca de transparència que contrasta amb els ideals de justícia social i defensa dels treballadors que el sindicat hauria de representar. És urgent una reflexió interna i un canvi de rumb per recuperar la confiança dels afiliats i restablir els valors democràtics dins de l'organització.

La relació de Sergi Perelló i Núria Ferrandis amb l'assetjament és d'allò més curiosa. Malgrat les seves afirmacions que ells eren les víctimes, la justícia està deixant clar que els assetjadors són ells. Les resolucions judicials han detallat com ambdós dirigents han sacrificat la democràcia interna per beneficiar-se tant ells com els seus familiars, i han establert una cultura de nepotisme i opacitat dins del sindicat.