Si a Joan Rocamora se l’hagués pogut votar secretari general de la CSC.

Fa poques setmanes vaig tenir l'oportunitat d'escriure un article titulat "Joan Rocamora, el savi modest", on vaig destacar la figura de Joan Rocamora Aguilera com un referent de lluita, compromís amb la nació, coherència i honestedat en un moment en què l'independentisme queda orfe de lideratges íntegres. En aquell article, vaig posar de manifest la seva excel·lència acadèmica, el seu compromís social irrenunciable i la seva capacitat per posar sempre l'interès col·lectiu per sobre del personal.

Aquest nou article és una continuació natural d'aquell primer, on vull explorar què hauria passat si Joan Rocamora hagués pogut ser votat i hagués estat escollit secretari general de la Intersindical-CSC fa dos anys. En aquest escenari, podem imaginar un futur on la moral de victòria hauria estat molt diferent, amb un lideratge capaç de mantenir fermes les nostres conviccions i defensar els drets dels nostres afiliats i de tot el moviment.

Fa dos anys, la Intersindical-CSC va tenir l’oportunitat d’escollir un nou secretari general. Si Joan Rocamora hagués estat el triat, avui la situació seria ben diferent dins del sindicat i del moviment independentista:  La caixa de resistència del sindicat hauria cobert els costos dels mossos suspesos de sou i ocupació, i no ens hauríem de preocupar per quant de temps podríem mantenir aquesta situació. En lloc de patir, estaríem enfocats en quines accions judicials caldria emprendre per defensar els drets dels afiliats i dels altres companys, fins i tot aquells que no són afiliats, davant una cúpula dels Mossos que juga a ser obient a un Tribunal Supremo prevaricador. Sabríem l'import exacte que tindríem a la Caixa de Resistència del sindicat, que a diferència d'ara existiria i no seria pas una eterna promesa incomplerta.

Amb en Joan Rocamora al capdavant, la nostra moral de victòria seria indescriptible. Viuríem allunyats dels enfrontaments interns que sovint ens desgasten. La seva saviesa hauria permès trobar una justificació per aquells petits egoismes i l’egolatria que, en moments de debilitat, tots practiquem.

Sota la direcció d’en Joan, seríem capaços de defensar fins i tot personatges de trames B i pintades de l’Anoia sense sentir vergonya pel nostre moviment. Segurament, ens hauríem disculpat per les bretolades inadequades i hauríem recordat que hi ha accions juvenils fruit de la frustració de no poder exercir, sota la violència il·legítima espanyola, el dret del poble català a autodeterminar-nos.

Per guanyar, cal tenir moral de victòria, la mateixa que Joan Rocamora ens hauria inculcat. Una lleialtat que no critica ni delata el company, malgrat les dificultats. Una intel·ligència intuïtiva pròpia dels guanyadors. Si Joan Rocamora hagués estat escollit fa dos anys, avui hauríem duplicat els resultats excepcionals obtinguts el 2019 a la funció pública. No estaríem parlant de derrotes, primer sindicals i després polítiques, explicades amb encert com a gran patacades per persones també sàvies com en Narcís López.

Tanmateix, al Congrés on Joan Rocamora hauria pogut ser escollit secretari general, no es va permetre el vot directe dels afiliats i afiliades de la Intersindical-CSC. Això es va justificar en nom de la Constitució Espanyola i dels Estatuts del sindicat.

El futur que es va dibuixar és conegut i decebedor: la Intersindical-CSC acumula demandes i sentències condemnatòries que podrien portar a la seva desaparició, tot en nom dels seus propis estatuts, de la Constitució espanyola i dels qui treballen per evitar que un nou 3 d’octubre del 2017 sigui possible. Coses que no haurien passat si en Joan Rocamora hagués estat escollit secretari general.

Per a mi, Joan Rocamora sempre serà un dels herois, acompanyat de la seva bona gent, que van aconseguir la condemna de l’Estat Espanyol als tribunals europeus. Ell serà sempre el secretari general legítim de la Intersindical-CSC, hereu de les lluites d’Isabel Pallarès i Carles Sastre.

Digueu-me independentista guanyador, si això ha de consolar als que gaudeixen gestionant l'autonomisme.